Amb l'arribada de l'estiu, moltes persones esperen sentir-se més tranquil·les. No obstant això, baixar el ritme no sempre significa que desapareguin l'estrès o l'ansietat. Precisament per això, aquest pot ser un bon moment per entendre millor el que sentim i aprendre a cuidar-nos.

A vegades utilitzem les paraules “estrès” i “ansietat” com si signifiquessin exactament el mateix. Diem “estic estressat” abans d'una competició, examen, o trobada amb una persona nova, “em fa ansietat” quan tenim moltes coses pendents o “em donarà alguna cosa” quan sentim que perdem el control.

Encara que aquestes sensacions poden semblar similars, no sempre signifiquen el mateix. Comprendre la diferència entre estrès, ansietat i un atac de pànic pot ajudar-nos a identificar millor el que ens passa, posar-li nom i buscar l'ajuda adequada quan sigui necessari.

No es tracta de jutjar el que sentim ni de pensar que estem exagerant. El nostre cos i la nostra ment ens donen senyals. Aprendre a escoltar-les és una forma important de cuidar-nos.

Índex

• Per què confonem estrès i ansietat?

• Estrès: quan hi ha un repte concret

• Ansietat: quan la preocupació es queda

• Atacs de pànic: quan l'alarma es dispara

• Com acompanyar-te en aquests moments

• Demanar ajuda també és cuidar-se

Per què confonem estrès i ansietat?

És normal confondre l'estrès i l'ansietat perquè tots dos es poden sentir en el cos de maneres semblants: nerviosisme, agitació, respiració ràpida, palpitacions, inquietud o sensació d'amenaça.

La diferència principal està en per què apareixen i quant duren.

L'estrès sol estar relacionat amb una situació concreta: un examen, una presentació, una competició, una reunió important o un projecte amb data de lliurament. Quan aquesta situació acaba, el que és habitual és que el cos torni a poc a poc a la clama.

L'ansietat, en canvi, pot aparèixer fins i tot quan no hi ha un perill immediat. Moltes vegades està relacionada amb pensaments, preocupacions o inseguretats internes. Pot mantenir-se durant més temps i acompanyar-nos fins i tot després que la situació que ens preocupava hagi passat.

Estrès: quan hi ha un repte concret

L'estrès no sempre és negatiu. En petites dosis, ens pot ajudar a reaccionar, concentrar-nos i preparar-nos per a una situació important.

Per exemple, si has de lliurar un projecte i et preocupa no tenir prou temps per acabar-lo, probablement estàs sentint estrès. Hi ha una causa clara: la feina pendent i la data límit. El teu cos s'activa perquè entén que ha de respondre a una demanda.

El problema apareix quan aquest estat de tensió es manté durant massa temps o quan sentim que no tenim prou recursos per afrontar el que passa. Aquí és quan l'estrès pot començar a afectar-nos més profundament.

Alguns senyals d'estrès poden ser:

• Sentir pressió per una tasca concreta.

• Tenir dificultat per relaxar-te fins que aquesta situació passi.

• Notar tensió muscular, cansament o irritabilitat.

• Pensar constantment en el que has de fer.

Reconèixer l'estrès ens permet preguntar-nos: “Quina situació concreta m'està sobrepassant?” A vegades, organitzar tasques, demanar ajuda o dividir un problema gran en passos petits pot reduir aquesta sensació.

Ansiedad: quan la preocupació es queda

L'ansietat sol estar més relacionada amb pensaments que es repeteixen i amb preocupacions que no desapareixen fàcilment.

Por exemple, si estàs constantment preocupat pel que els altres pensen de tu, tot i que ningú t'hagi dit res negatiu, això s'assembla més a l'ansietat. No hi ha necessàriament una amenaça externa clara, però la teva ment interpreta que alguna cosa dolenta podria passar.

L'ansietat pot fer que anticipem problemes, imaginem escenaris negatius o dubtem de nosaltres mateixos. A vegades apareix amb preguntes com:

• “I si ho faig malament?”

• “I si se'n riuen de mi?”

• “I si no en tinc prou?”

• “I si alguna cosa surt malament?”

L'ansietat no significa que siguis feble ni que estiguis fallant. Significa que el teu sistema d'alerta està funcionant de manera intensa i, a vegades, durant massa temps.

Quan això passa, pot ajudar parlar amb algú de confiança, escriure el que sents, respirar amb calma o buscar suport professional si l'ansietat afecta la teva vida diària.

Atacs de pànic: quan l'alarma es dispara

Un atac de pànic es pot sentir de manera molt intensa i espantar molt qui el viu. És com si el cos activés una alarma de perill, tot i que no existeixi una amenaça real en aquell moment.

Durant un atac de pànic poden aparèixer símptomes físics i psicològics com palpitacions, taquicàrdia, tremolors, sensació d'ofec, dolor al pit, por a perdre el control o fins i tot por a morir.

Per exemple, abans d'un examen important, una persona pot sentir-se tan sobrepassada que es bloqueja, plora, es queda paralitzada i sent que perd el control. Aquesta situació podria semblar-se a un atac de pànic, especialment si apareix de manera intensa i sobtada.

Una cosa important que cal recordar és que, tot i que la sensació sigui molt desagradable, un atac de pànic sol assolir la màxima intensitat en pocs minuts i després va baixant a poc a poc.

Com acompanyar-te en aquests moments

Quan notis que el cos s'està activant massa, intenta no barallar-te amb el que sents. En lloc de dir-te “no hauria de sentir això”, pots provar amb frases més amables com:

• “Això és incòmode, però passarà.”

• “El meu cos està activat, no estic en perill.”

• “Puc respirar a poc a poc.”

• “No ho he de resoldre tot ara.”

Una estratègia senzilla pot ser respirar de manera lenta i profunda unes quantes vegades. També pot ajudar moure't a un lloc més tranquil, reduir estímuls, beure aigua o avisar algú de confiança.

Si notes que certes substàncies com la cafeïna, l'alcohol o la nicotina augmenten la teva sensació de nerviosisme, pot ser útil reduir-les o evitar-les, especialment en moments de molta ansietat.

Demanar ajuda també és cuidar-se

Sentir estrès, ansietat o fins i tot viure un atac de pànic no significa que estiguis sol ni que hi hagi alguna cosa “malament” en tu. Són senyals que el teu cos i la teva ment necessiten atenció.

El més important és aprendre a diferenciar el que passa. L'estrès sol aparèixer davant d'un repte concret. L'ansietat es pot mantenir per preocupacions internes. L'atac de pànic és una reacció breu però molt intensa del sistema d'alarma del cos.

Si aquestes sensacions apareixen amb freqüència, t'impedeixen fer la teva vida normal o et generen molta por, demanar ajuda professional pot marcar una gran diferència. Parlar amb un metge, psicòleg, orientador escolar o adult de confiança no és exagerar: és una manera de cuidar-te.

No necessitem tenir sempre el control perfecte del que sentim. A vegades, el primer pas per sentir-nos millor és simplement poder dir: “Això és el que em passa, i no ho he de passar tot sol.”

T'ha resultat útil aquesta informació?

• Comparteix aquest article amb algú que ho pugui necessitar.

• Aquest estiu pot ser un bon moment per cuidar també del teu benestar emocional. Descobreix més recursos al nostre blog.

• Parla amb l'equip Miinta si sents que necessites un acompanyament més profund. Estem aquí per ajudar-te.