No els salvis, acompanya'ls

Estimar algú no significa carregar amb tot el que li passa

Hi ha persones que, quan veuen patir algú que estimen, senten immediatament la necessitat d'ajudar. D'estar sempre disponibles. De buscar solucions. De fer tot el possible perquè l'altra persona estigui bé.

I tot i que això neixi de l'amor i de l'empatia, a vegades també pot acabar convertint-se en una càrrega emocional molt gran.

Potser t'ha passat alguna vegada:

Sentir-te responsable del benestar de les teves amigues o amics. Preocupar-te tant pels seus problemes que acabes deixant en segon pla el que tu necessites. Intentar sostenir-los mentre, a poc a poc, tu també t'esgotes.

Però ajudar algú no hauria de significar abandonar-te a tu mateixa.

Per què sentim que hem de salvar els altres?

Quan estimem algú, és normal voler que estigui bé. Sobretot quan veiem que està passant per un moment difícil.

A vegades pensem que ser una bona amiga, amic o parella implica:

• tenir sempre les respostes

• saber què dir

• solucionar els problemes dels altres

• estar disponibles en tot moment

I quan no podem fer-ho, apareix la culpa. O el que és pitjor, ens transmeten culpa per no estar a prop.

Però hi ha una diferència molt important entre ajudar i carregar amb el benestar emocional d'una altra persona.

No podem controlar el que senten els altres. I tampoc podem assumir la responsabilitat de «salvar-los».

«No pots sostenir algú si tu també t'estàs caient.»

Cuando ayudar también nos agota

Intentar salvar constantment algú pot acabar afectant-nos més del que pensem.

A vegades, sense adonar-nos-en:

• deixem de prioritzar-nos

• ens sentim responsables del que els passa

• vivim con una preocupació constant

• ens desgastem emocionalment

• sentim frustració quan l'altra persona no millora

I això no significa que estimem menys.

Significa que també tenim límits emocionals i una energia limitada.

Cuidar dels altres és important.

Però cuidar-nos a nosaltres mateixos també ho és.

Què significa acompanyar de veritat

Acompanyar algú no significa tenir totes les respostes.

Moltes vegades, el que més necessita una persona no és que li resolguin la vida, sinó sentir que no està sola mentre passa per un moment difícil.

Acompanyar és:

• escoltar sense jutjar

• estar presents

• validar el que senten

• oferir suport sense carregar amb tot

• respectar els processos de l'altra persona

No es tracta de caminar per la corda fluixa per ells.

Es tracta d'estar al seu costat mentre aprenen a caminar-hi.

«Hem de ser la mà en la qual es recolzin si es tentinegen mentre caminen per la corda fluixa, no caminar per la corda per ells.»

Com podem acompanyar millor?

A vegades pensem que ajudar consisteix a fer grans coses. Però moltes vegades, els gestos més petits són els que més sostenen.

Algunes formes d'acompanyar poden ser:

• Escoltar amb atenció

• Preguntar «què necessites?» abans d'intentar solucionar

• Validar les emocions sense minimitzar-les

• Recordar que no tot depèn de nosaltres

• Expressar que no pots solucionar el seu problema, però que hi ets

• Fer sentir a l'altra persona que no està sola

• Expressar que encara que no preguntis cada dia això no significa que no estiguis pensant en la persona

Perquè acompanyar també és confiar que l'altra persona podrà trobar el seu propi camí.

Cuidar els altres sense deixar-nos de banda

A vegades, quan algú que estimem pateix, ens oblidem de nosaltres mateixos.

Però el suport més sa no neix del sacrifici constant.

Neix de l'equilibri.

No necessitem salvar ningú per estimar-lo.

No necessitem tenir totes les respostes per estar presents.

A vegades, simplement escoltar, quedar-nos al seu costat i oferir una espatlla ja és suficient.

I això també és una forma molt valuosa d'ajudar.

Per acabar

Acompanyar és ser-hi.

És sostenir sense carregar.

És cuidar sense abandonar-nos.

És gestionar la culpa.

Perquè ajudar els altres també hauria d'incloure cuidar-nos a nosaltres mateixos.

____

Comparteix aquest article amb algú que sempre intenta salvar a tothom i necessita recordar que no ho ha de fer per demostrar que és suficient.